La essa sorda i la essa sonora

ESSA SONORA ( Z )

S'utiliten les grafies s i z.

• S'escriu s al principi de paraula.

• S'escriu z després de consonant.

• S'escriu s entre vocals. Hi han excepcions que van amb z.

• S'escriu s en els derivats dels compostos de -fons-, -dins-, -trans-.

    ESSA SORDA ( S )

S'utilitzen les grafies s, c, ç, ss, sc.

• S'escriu s al principi i al final de paraula, entre consonant i vocal.

• S'escriu ss entre vocals.

• S'escriu c al principi de paraula davant de les vocals e, i i entre vocals, també davant de e, i.

• S'escriu ç entre vocals davant de a, o, u, i al final de mot.

• S'escriu sc entre vocals.

          EXCEPCIONS

• Davant d'una paraula començada amb essa, s'afegeix un prefix, tot i que la essa es pronunciï sorda, no ecrivim ss.

• Paraules acabades en -essa, -gressió/-gressor, -missió/-missior, -pressió/-pressor.

Teatre culte i teatre popular

TEATRE CULTE

TEATRE PROFÀ

• Manifestacions del teatre profà.

• Neixen i es representen en un cercle cortesà.

• Autor conegut.

• Situa l'acció en contextos aristocràtics.

TEATRE RELIGIOS

• Teatre religiós escàs

• Autor presenta propostes innovadores que s'adscriuen als paràmetres de l'època.

• Actors es professionalitzen i esdevenen agents importants dins la dramaturgia.

TEATRE POPULAR

TEATRE PROFÀ I RELIGIÓS

• Religiós i profà lligats a la tradició

• Més conservadors i més medievalistes.

• Actors -- persones del poble.

• Les dones poden actuar 

La composició i l'ús de guionets

 LA COMPOSICIÓ

           És el procediment que a partir de dos parauleses formen nous mots, anomenats compostos.

     Combinacions:

• Substantius -- Verb + Substantiu: mot resultant variable.

• Substantiu -- Adjectiu + Substantiu/Substantiu + Adjectiu: alguns amb guinet.

• Substantiu -- Substantiu + Substantiu: poden estar units per una i.

• Adjectius -- Substantiu + Adjectius: els mots poden no concordar.

• Adjectius -- Adjectiu + Adjectiu

• Altres
• Adverbis o preposicions.
• Mots repetitius.

     Posem guinet quan:

• Quan la primera part acaba en vocal i la segona comença per r-,s-,x-.

• Quan indiquen algun punt cardinal.

• Quan son mots repetitius.

• Quan poden portarnos confusions 

La dièresi

LA DIÈRESI

  Usus de la dièresi:

   

• Vocals que es pronuncien en dos cops de veu, és a dir, pertanyen a dues síl·labes diferents.         S'anomenen hiats.

          Per indicar que s'ha trencat el diftong també podem fer servir l'ús d'accents si les regles                       d'accentuació ho permeten.

• Sobre la u, per indicar que els grups: güe/güi i qüe/qüi es pronuncia la u i la i.

• Verbs en participi acabats en -eir,-uir. Excepte i la 1a i la 2a persona del plural.

• Verbs acabats en -iar,-oar,-uat,-ear quan la vocal entra en contacte amb la i forma un hiat. En les formes verbals del present del subjuntiu i imperatiu.

  No porten dièresi,encara que formin hiat:

       

•  Paraules acabades en -isme i -ista

•  Paraules formades per prefixos que acaben en vocal: anti-,co-,contra-,re-,auto-.

•  Verbs del infinitiu,gerundi, futur i condicional que acabin en -eir,-uir.