Els neologismes, els estrangerismes i es calcs

ELS NEOLOGISMES, ELS ESTRANGERISMES I ELS CALCS.

Neologismes:
SóN paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat tant pel que fa la seva grafia com a la seva pronúncia.

Estrangerismes:
Es poden confondre fàcilment amb els neologismes,però hi ha un fet fonamental que els diferencia: en els neologismes,l a llengua que rep el mot en té cap altre que vulgui dir el mateix i, per tant, l'ha de manllevar. En canvi, en els estrangerismes la llengua receptora del mot ja en té un que significa el mateix,

Calcs:

Els calcs lingüístics són una forma de manlleu que imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera.
Són una incorreció que hem d'evitar.

Les grafies b/v; p/b, t/d, c/g.

LES GRAFIES B/V; P/B, T/D, C/G

Les grafies b i v

Tret de les zones on es parla valencià, balear i alguerès, en català no es diferencia la pronúncia entre la b i la v. Per tant,per saber quina grafia hem d'escriure, és molt important conèixer les normes ortogràfiques que estableixen l'ús d'aquestes dues lletres.

Escrivim amb b:

• Darrere de l i r.
• Darrere de m.
• Si dins la mateixa família trobem mots amb p.

Escrivim amb v:

• Darrere de n.
• En les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació(-ava,-aves,-àvem,-àveu,-aven).
• Si dins la mateixa  familia trobem mots amb u.

Paraules homòfones amb b i v:

Dues paraules són homòfones quan es pronuncien igual,s'escriuen de manera diferent i tenen un significat diferent.

Les grafies p/b,t/d,c/g a final de paraula:

Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s'escriuen a principi de paraula.
Ara bé,quan es troben al final de paraula,la pronúncia és la mateixa:

• p i b sonen igual que p
• t i d sonen igual que t
• c i g sonen igual que c

Per resoldre aquets casos en què sonen igual,hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:

• Si la paraula acaba en tònica,escrivim p, t, c:

Diverses excepcions:

• adob,club,tub,sud,fred,David...
• els noms qacabats en -leg i -gog.
• Si la paraula acabada en vocal àtona o consonant,escrivim la mateixa lletra que porten els derivats.

Diverses excepcions:

• La primera persona del present d'indicatiu d'alguns verbs que cacaben en -nc.
• Els mots :ànec,fàstic,càrrec,préssec,mànec,espàrrec,càrrec,rònec...ja que aquestes paraules fan els derivats en g.

Els col·loquis i Cristòfol Despuig

ELS COL·LOQUIS I CRISTÒFOL DESPUIG

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) el componen 6 diàlegs entre 3 interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa. Parlen de realitats catalanes que els procupen del segle XVI.

Personatges:

• Pedro: Cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap a Barcelona.
• Lívio: Cavaller nascut a Tortosa, cultivat, d'esperit cosmopolita, amb domini de la ironia.
• Fàbio: Ciutadà de Tortosa, amb coneixements pràctics i d'ideologia i hàbits conservadors. És religiós.

Col·loquis

• Col·loqui primer: Tracta de la llengua dels Països Catalans.
• Col·loqui segon: Refuta la acusació de gasiveria que reben els catalans.
• Col·loqui tercer: Parla sobre el paper de les dones a la batalla de Tortosa.
• Col·loqui quart: Critica els privilegis de les dones.
• Col·loqui cinquè: Parla de la guerra del principat de Joan II.
• Col·loqui sisè: Parla dels peixos que hi ha a Tortosa.

Els verbs irregulars

VERBS IRREGULARS

Són els que presenten canvis en l'arrel o en les terminacions. La irregularitat no es presenta en totes les formes ni en totes les persones.

PRIMERA CONJUGACIÓ

 Tots els verbs són regulars excepte dar, anar i estar.

  

   ALTERACIONS ORTOGRÀFIQUES

  Variacions en les formes del verb no es consideren irregularitats, són canvis ortogràfics que cal fer-hi per adequarse a les normes gramaticals.

•    Infinitius acabats n -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinència en e o i canvien de grafia:
• c -- qu
• ç -- c
• g -- gu
• j -- g
• u -- ü
• Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, -uar + desinències -i, -is, -in s'escriuen amb dièresi
• present del subjuntiu
• imperatiu

SEGONA CONJUGACIÓ

Majoria dels verbs són irregulars.

   IRREGULARITATS

• Infinitius acabats en -ldre, -ndre.

• Infinitius acabats en vocal + -ixer.

• Infinitius acabats en vocal + -ure.

• Infinitius acabats en consonant + -re, -er.

• 1a persona d'indicatiu.

• Passat simple.

• Present del subjuntiu.

• Imperfet de subjuntiu.

• Imperatiu.

TERCERA CONJUGACIÓ

La majoria dels verbs són incoatius, és a dir, que afageixen un increment  -eix- abans de la terminació al present d'indicatiu i de subjuntiu.

Els verbs cosir,collir,escopir, sortir i tosir canvien la vocal de l'arrel de o a u quan es troba en posició àtona.

   ALTERACIONS ORTOGRÀFIQUES

Si l'arrel acaba en vocal pot ser que hàgim d'emprear dièresi. Passa amb els verbs acabats en -air-, -eir-, -oir-, uir.

Prosa del segle XVI

PROSA DEL SEGLE XVI

Hem de tenir en compte l'àmbit profà i religiós. El context literari català és poc significatiu.

• Gèneres d'origen clàssic de carácter humorístic i amb l'objetiu d'entretenir com la novella.
• Gèneres tradicionals com la novel·la al·legòrica, l'hapiografia i la narrativa histórica.

En l'àmbit religiós parlem d'un corrent encetat als Països Baixos anomenat la "Devotio Moderna", defensa el carácter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Té molt a veure a amb les idees refomistes formulades per l'humanista Erasme de Rotterdam. Es reupera l'esperit místic. Ramon Llull va ser una gran influencia.

En la prosa profana  té unes característiques formals i de contingut més modernes. Podem encabir les manifestacions classicistes i la narrativa histórica.