La poesia del s.XV

POESIA DEL s. XV

• Persisteixen encara models de tradició medievals. Ex: poesia d'Ausias March

• Manté el corrent satíric que es va generar a València tot just abans del Renaixement.

• Esforç per adaptar la mètrica a la cànon renaixenista italià.

• Imitació de la poesia popular i tradicional.

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

L' HABILITACIÓ, LA METÀFORA I LA METONÍMIA

Habilitació: Procés que atribueix característiques noves a una paraula. 
     1- De nom propi a nom comú
     2- De verb a nom
     3- D'adjectiu a nom 
     4- De nom a adjectiu
     5- De verb a adjectiu

Metàfora: Recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra paraula perquè hi té algun element en comú.

Metonímia: Designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.

Els diacrítics

ELS DIACRÍTICS


És aquell que es posa per distingir en la majoria dels casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no haurien de dur.

LLISTA:

            - bé,béns - fortuna                                          - be, bens - xai
            - déu, déus - divinitat                                      - deu, deus - calçat
            - és - verb ser                                                  - es - pronom reflexiu
            - mà - part del cos                                          - ma - possessius
            - més - quantitatiu                                          - mes - possessiu
            - món - univers                                               - mon - quantitatiu
            - pèl, pèls - vellositat                                      - pel, pels - contracció per + el i per + els
            - què - interrogatiu                                         - que - relatiu
            - sè - verb saber                                              - se - pronom reflexiu
            - sí, sis - afirmació                                          - si - nota musical
            - són - verb ser                                                -son - ganes de dormir
            - té - verb tenir                                                 - te - infusió
            - ús - verb usar                                                - us - pronom feble
            - vós - pronom personal                                    -vos - pronom fele     

Joan Lluís Vives

JOAN LLUÍS VIVES


Gran part de les obres estàn escrites en llatí, encara que hi ha algunes escrites en catala llevat d'alguns textos per a infants, ja que considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin.

Joan Boscà

JOAN BOSCÀ


Gairabé la totalitat de l'obra de Boscà està escrita en llengua castellana, la llengua de la cort, pocs en català.

És considerat l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica a causa d'una trobada que va mantenir amb Andrea Navagero.

Escrivia cobles i composicions de caràcter més tradicional, llabors el seu amic Garcilaso de la Vega li va aconsellar que comences a escriure sonets i estrofes renaixentistes.

Característiques del renaixement

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT:

• Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, encara que a Itàlia va començar abans.

• L'interès per l'ésser humà i per la natura.

• La fascinació per l'antiguitat clàssica

• La revindicació de l'ésser humà com a únic individu.

• La confiança en la capacitatde l'home per còneixer i transformar l'entorn. La ciència permet el progrés de la Humanitat.

El determinant

EL DETERMINANT:

Els determinants limiten el significat del nom. Permeten que n'expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau d proximitat o de llunyania.

• Article: Acompanya el nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. Ex: el, la, els,les.
• Demostratius: Indiquen un mon concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania. Ex: aquest, aquell
• Possessius: Determinen dependència o pertinença. 

              Poden ser:

                        - 1 posseïdor: meu,teva, seva...

                        - +d'1 posseïdor: nostre, vostra, seva...

• Numerals: Determinen un quantitat precisa.

               Poden ser:
                      - Cardinals: quantitat exata. Ex: un, trenta-set
                      - Ordinals: un ordre. Ex: setè, primer
                      - Partitius: divisió per un nombe. Ex: mig, la meitat
                      - Multiplicatius: multiplicació per un nombre. Ex: doble, quàdruple.
                      - Col·lectius: quantitat en conjunt. Ex: parell, dotzena.

• Quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa. 

                        Poden se: 

                           - Variables:  

                                          *Amb flexió de gènere i nombre: quant,molta, pocs, bastantes...

                                          *Amb flexió de nombre: gaire, gaires

                           -Invariables: sense flexio de gènere ni nombre: més,prou,força, tot de...

• Indefinits: Expressen una quantitat molt imprecisa.

                         Poden ser:

                                - Amb flexió de gènere i nombre: un, altre, mateix...

                                - Amb flexió de gènere: diversos, ambdós, cadascun...

                                - Amb flexió de nombre: qualsevol, tal...

                                - Invariables: cada, diferents, sengles...

Adjectiu

L'ADJECTIU

L'adjetiu expressa les característiques del nom que acompanya i n'aprofita informació complementària.

• De dues terminació: L'adjectiu concorda amb gènere i nombre. Ex: petit/ita
• D'una terminació: No tenen flexió de gènere. Ex: alegre

Adjectiu de dues terminacions:

La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions segÜents al masculí. Ex: sol-sola, sols-soles

Adjectiu d'una sola terminació:

Tenen una forma invariable per al masculí i el femení. Alguns tenen també una sola forma de plural: 

-a, -e, -ble, -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, -or, -aire, -ista, -color, -aç, -iç, oç.

Ex: lliure,multicolor, audaç, totals, popular

Context històric i cultural (s. XVI-XVII) II

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURA (s. XVI-XVII) II

Renaixement: (s. XV-XVI)

      - Itàlia

      - Domini del positivisme.

      - Antigitat clàssica referent conceptual i estètic.

Barroc:  (s. XVII)

      - Monarquia absolutista

      - Domini del sentiment de decepció i pessimisme.

      - Ornamenació per concentrar sentiments.

Il·lustració: (s. XVIII)

      - Resposta ideològica al Barroc.

      - La raó que il·lumina el pogrés de la humanitat.

      - Harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art. 

Context històric i cultural (s. XVI-XVII)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURA (s. XVI-XVII)

• Descobriment de Amèrica.

• Revolució francesa.

• La Contrareforma (resposta del Vaticà)

• Invenció de la imprenta (s XV )

• Renaixement (s. XV-XVI) / Barroc ( s. XVII) / Il·lustració (s. XVIII)

• Burgesos i aristòcratas opten per convertir-se en mecenes.

• Neix un nou gènere. L'ÒPERA.

• Unió matrimonial de Isabel I de Castella i Farran II d'Aragó que comportà la unificació de les dues dinasties. Major expansió territorial.

• Guerra de successió - Felip V elimina totes les institucions catalanes.

• La resposta de la Corona a la Reforma de la Santa Inquisisió.

• La llengua de la cort és el castellà.

• Renaixement - llatí es converteix en la llengua de cultura, es publica un nombre significatiu d'obres en llengua llatina.

• Importància de la religió.

Accentuació

    Accentuació:

    Una síl·laba són els sons que pronunciem per grups i els articulem amb diversos cops de veu.
                        Monosíl·lab ( 1 síl·laba )                               Polisíl·lab ( + 1 síl·laba )
                               En cada síl·laba ha de haver-hi una vocal que és el nucli.        
           En un diftong una de les vocals és una I o una U, que són les vocals que anomenem febles.         Segons on es coloqui:

• Diftongs creixents: Unió d'una VOCAL FORTA amb una de FEBLE o DUES FEBLES.
• Diftongs decreixents:     

                                                  1- U + VOCAL darrere de G/Q
                                                  2- I davant d'una vocal a pricipi de paraula
                                                  3- I/U entre dues vocals
                               Perquè es formi diftong la i/u no poden ser tòniques.


        SÍL·LABA TÒNICA: la síl·laba que pronunciem més fort.
    SÍL·LABA ÀTONA:les que diem amb menys intensitat.
                                     
       AGUDES: síl·laba tònica a la última síl·laba.
       PLANES: síl·laba tònica a la penúltima síl·laba.
       ESDRÚIXOLES: sil·laba tònica a la antepenúltima síl·laba.


   S'accentuen:

•  Les paraules agudes quan acaben en:  VOCAL                                                                                                                                         VOCAL + S                                                                                                                                     EN/IN
• Les paraules planes quan no acaben en CAP DE LES ANTERIORS
• Les paraules esdruixoles s'accentuen SEMPRE