Accentuació

    Accentuació:

    Una síl·laba són els sons que pronunciem per grups i els articulem amb diversos cops de veu.
                        Monosíl·lab ( 1 síl·laba )                               Polisíl·lab ( + 1 síl·laba )
                               En cada síl·laba ha de haver-hi una vocal que és el nucli.        
           En un diftong una de les vocals és una I o una U, que són les vocals que anomenem febles.         Segons on es coloqui:

• Diftongs creixents: Unió d'una VOCAL FORTA amb una de FEBLE o DUES FEBLES.
• Diftongs decreixents:     

                                                  1- U + VOCAL darrere de G/Q
                                                  2- I davant d'una vocal a pricipi de paraula
                                                  3- I/U entre dues vocals
                               Perquè es formi diftong la i/u no poden ser tòniques.


        SÍL·LABA TÒNICA: la síl·laba que pronunciem més fort.
    SÍL·LABA ÀTONA:les que diem amb menys intensitat.
                                     
       AGUDES: síl·laba tònica a la última síl·laba.
       PLANES: síl·laba tònica a la penúltima síl·laba.
       ESDRÚIXOLES: sil·laba tònica a la antepenúltima síl·laba.


   S'accentuen:

•  Les paraules agudes quan acaben en:  VOCAL                                                                                                                                         VOCAL + S                                                                                                                                     EN/IN
• Les paraules planes quan no acaben en CAP DE LES ANTERIORS
• Les paraules esdruixoles s'accentuen SEMPRE