Context històric i cultural (s. XVI-XVII) II

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURA (s. XVI-XVII) II

Renaixement: (s. XV-XVI)

      - Itàlia

      - Domini del positivisme.

      - Antigitat clàssica referent conceptual i estètic.

Barroc:  (s. XVII)

      - Monarquia absolutista

      - Domini del sentiment de decepció i pessimisme.

      - Ornamenació per concentrar sentiments.

Il·lustració: (s. XVIII)

      - Resposta ideològica al Barroc.

      - La raó que il·lumina el pogrés de la humanitat.

      - Harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art. 

Context històric i cultural (s. XVI-XVII)

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURA (s. XVI-XVII)

• Descobriment de Amèrica.

• Revolució francesa.

• La Contrareforma (resposta del Vaticà)

• Invenció de la imprenta (s XV )

• Renaixement (s. XV-XVI) / Barroc ( s. XVII) / Il·lustració (s. XVIII)

• Burgesos i aristòcratas opten per convertir-se en mecenes.

• Neix un nou gènere. L'ÒPERA.

• Unió matrimonial de Isabel I de Castella i Farran II d'Aragó que comportà la unificació de les dues dinasties. Major expansió territorial.

• Guerra de successió - Felip V elimina totes les institucions catalanes.

• La resposta de la Corona a la Reforma de la Santa Inquisisió.

• La llengua de la cort és el castellà.

• Renaixement - llatí es converteix en la llengua de cultura, es publica un nombre significatiu d'obres en llengua llatina.

• Importància de la religió.

Accentuació

    Accentuació:

    Una síl·laba són els sons que pronunciem per grups i els articulem amb diversos cops de veu.
                        Monosíl·lab ( 1 síl·laba )                               Polisíl·lab ( + 1 síl·laba )
                               En cada síl·laba ha de haver-hi una vocal que és el nucli.        
           En un diftong una de les vocals és una I o una U, que són les vocals que anomenem febles.         Segons on es coloqui:

• Diftongs creixents: Unió d'una VOCAL FORTA amb una de FEBLE o DUES FEBLES.
• Diftongs decreixents:     

                                                  1- U + VOCAL darrere de G/Q
                                                  2- I davant d'una vocal a pricipi de paraula
                                                  3- I/U entre dues vocals
                               Perquè es formi diftong la i/u no poden ser tòniques.


        SÍL·LABA TÒNICA: la síl·laba que pronunciem més fort.
    SÍL·LABA ÀTONA:les que diem amb menys intensitat.
                                     
       AGUDES: síl·laba tònica a la última síl·laba.
       PLANES: síl·laba tònica a la penúltima síl·laba.
       ESDRÚIXOLES: sil·laba tònica a la antepenúltima síl·laba.


   S'accentuen:

•  Les paraules agudes quan acaben en:  VOCAL                                                                                                                                         VOCAL + S                                                                                                                                     EN/IN
• Les paraules planes quan no acaben en CAP DE LES ANTERIORS
• Les paraules esdruixoles s'accentuen SEMPRE