Francesc Vicent Garcia

FRANCESC VICENT GARCIA

• Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona.
• Fou un poeta i eclesiàstic català.
• Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.
• La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX.
• La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada –superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782)– fins al triomf de la Renaixença.
• Llavors, la crítica el va presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana, i va començar una etapa de descrèdit que tot just ara comença a ser superada.
• Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.

• Va néixer l'any 1578 o 1579, ja que l'11 d'agost de 1607 declarava tenir 28 anys.
• El fet que no s'hagi trobat la seva partida de baptisme a Tortosa, ciutat on devia passar la major part de la seva infantesa, fa que no es pugui afirmar amb seguretat que fos aquest el lloc de naixement, encara que ell sempre es va considerar tortosí.
• En tot cas, el seu pare, Francesc Garcia, residia a Saragossa en el moment de morir (1582), quan Vicent tan sols tenia tres anys. No es pot excloure, per tant, que aquest poeta hagués nascut durant aquesta estada a l'Aragó. La mare, Margalida Ferrandis, que amb la mort de Francesc Garcia havia quedat vídua per segona vegada, es va tornar a casar amb el llibreter de Tortosa Pau Bono (1585), amb qui va tenir almenys cinc fills.
• Segurament que va cursar els estudis eclesiàstics a Barcelona, perquè en aquesta ciutat va ser promogut a la primera tonsura i l'ostiariat (1601), però finalment es va ordenar sacerdot a Vic el 1605, on apareix documentat com a familiar (servidor) del bisbe Francesc Robuster.
• El 1606 va obtenir d'aquest la rectoria de Vallfogona de Riucorb.
• Vicent Garcia va servir també en diverses ocasions Pere de Montcada, fill natural de Gascó de Montcada, marquès d'Aitona i gran d'Espanya: l'última va ser cap al final de la seva vida (1621), quan Pere de Montcada era bisbe de Girona i Garcia el seu secretari particular.
• El 1622 va guanyar el títol de doctor en teologia al Col·legi de sant Jordi i sant Maties de Tortosa.
  Va morir a Vallfogona de Riucorb l'any 1623. És enterrat a la tomba dels preveres, a la façana de l'església de Vallfogona.